Microrelat presentat al concurs de BTV per Sant Jordi.
Estava en un poblet del nord de Portugal i de sobte es va posar a ploure, cosa gens estranya en aquestes alçades de l’any. Una mena d’esgarrifança que vaig associar a una certa enyorança per la meva ciutat, Barcelona, em va convèncer per engegar la televisió, connectar-me a una plataforma de continguts digitals i posar les notícies.
Tot semblava normal fins que es va suspendre l’emissió i va aparèixer un rètol que deia: “Els Imprevisibles”. Vaig pensar que era un d’aquells talls de publicitat tan empipadors, però no. A continuació, van començar a aparèixer personatges anònims: un cirurgià que havia fet una operació pionera, un activista defensant el dret a l’habitatge, un economista dient les coses clares, un poeta recitant en català, un portaveu LGTBI i un científic exposant un avenç molt important.
Qui eren “Els Imprevisibles”? Per què feien tot això? Què els motiva? I per què no tenien més presència pública com polítics, estrelles de cinema o futbolistes? Vaig decidir preguntar-ho a una intel·ligència artificial: “Qui són Els Imprevisibles?”. La resposta va ser sorprenent, però us deixo que feu l’experiment. Després li vaig preguntar si es considerava imprevisible. Va dir: “Tinc estructures previsibles”. Ho va reconèixer.
Llavors, qui són els Imprevisibles ? Donald Trump n’és prou d’imprevisible? O això pensem? Jo tinc molt clar qui són els Imprevisibles de veritat, i sé que vosaltres també.