doni'm les raons i els fonaments
per continuar donant-li temps,
quan tots dos hem vist el final.
digui'm que aquesta cançó que sent
ens farà viatjar més lluny
i que el paisatge s'ho valdrà.
mentre no arribi el moment,
tinc aquest precís instant.
ple de sorpreses
i tants somriures
de tots vosaltres,
els imprevisibles.
vostè em va enganyar, no va fer esment
del patiment de tanta gent
i de la nostra ingenuïtat.
no som innocents, però, senyor meu,
vostè és el pitjor de tots,
permetent tanta misèria.
fins que diguem prou,
tinc aquest precís instant.
ple de sorpreses
i tants somriures
de tots vosaltres,
els imprevisibles.
no em penedeixo del passat,
més aviat del que no he fet
i de tanta impotència.
copiaré tots els millors moments,
els enganxaré al present
i veurem com va la cosa.
ara no vull veure'l més,
i que no l'hi sàpiga greu.
però hem de viure,
canviar les coses,
noves maneres
de fer els trajectes.
plens de sorpreses
i tants somriures
de tots vosaltres,
els imprevisibles.
